29 d’octubre de 2016

¿Cómo, que el CETA ya está aprobado?





Artículo escrito por David Hervás
ATTAC Castello·Viernes, 28 de octubre de 2016

Los medios siguen vendiendo que Bélgica ha aprobado el CETA y el pescado ya está vendido, pues el tratado por fin ha superado el último obstáculo que se ha puesto en su camino. Sin embargo, la realidad es muy distinta, ya que estamos aún en la primera fase de la aprobación.

El proceso de aprobación se inicia con el voto favorable por unanimidad del Consejo Europeo (Consilium para los amigos). El Consejo Europeo está compuesto por los jefes de Estado o de Gobierno de los 28 Estados Miembros de la UE, el presidente del Consejo Europeo (Donald Tusk) y el presidente de la Comisión Europea (Jean-Claude Juncker).

El voto estaba previsto para el jueves 27 de octubre para hacer coincidir este acto con el primer aniversario de la victoria electoral de Justin Trudeau, el mediático primer ministro canadiense, que iba acudir al evento con su mejor sonrisa a sacarse una bonita foto para su colección.

Para poder dar su voto favorable, el primer ministro del Reino de Bélgica necesitaba la autorización de los parlamentos regionales, pues Bélgica es un estado federal. Para que veáis la diferencia entre un Estado Federal y un “Estado de las Autonomías”: el gobierno en funciones del Reino de España ha dado el permiso a Mariano Rajoy, presidente en funciones, sin preguntar a nadie, ni siquiera al Congreso de los Diputados.

Pues bien, el parlamento de Valonia ha obtenido de los demás parlamentos regionales belgas y del gobierno federal unas condiciones que se habrán de cumplir en el momento en que se tenga que ratificar el CETA por los parlamentos de los Estados Miembros. Y aquí es donde meten la pata hasta la entrepierna los medios de comunicación, pues esta aprobación está prevista para ... ¡¡el año que viene!!

El año que viene, sí, porque después del Consejo de Europa, el tratado ha de ser ratificado por el Europarlamento, por mayoría. Y después se inicia la ratificación por los parlamentos de los 28 Estados Miembros, y como Bélgica es un estado federal, es necesaria la aprobación de los parlamentos regionales.

La aprobación del CETA va a tener tantos capítulos que se puede comparar a una telenovela, como muy acertadamente ha señalado el activista Tom Kucharz. En estos momentos el parlamento de Valonia ya ha dado su respaldo (por el momento) al CETA, pero condicionado al documento acordado entre el gobierno federal belga y los gobiernos regionales el jueves pasado.

Ahora mismo el culebrón se puede complicar en el Consejo Europeo si Canadá y o alguno de los Estados Miembros manifiestan su oposición a las condiciones del "acuerdo belga". Dado que dichas condiciones no se pueden cumplir a estas alturas, ya que el tratado está cerrado, lo más probable es que miren para otro lado, puesto que lo que ha de aprobar el Consejo es el texto del CETA, no el “acuerdo belga”.

En el Europarlamento, dada la mayoría existente (muy variada: hay liberales, neoliberales y ordoliberales), no se prevén problemas para ratificar el CETA.
Luego vendrán las ratificaciones nacionales (con 38 parlamentos entre los nacionales y los regionales), y es en este momento cuando los parlamentos de Valonia y de la región de Bruselas pueden tumbar el CETA, porque entonces podrán exigir que se cumplan las condiciones del acuerdo "acuerdo belga", y como no se habrán incorporado al texto del CETA, Bélgica no podrá ratificarlo.
Y si no lo ratifica uno sólo de los Estados Miembros, el CETA no puede ser aprobado, y colorín colorado este cuento no ha terminado.

ANEXO: TRADUCCIÓN AL ESPAÑOL DEL "ACUERDO BELGA":

8 d’octubre de 2016

Manifest de No al TTIP - Comarques de Castelló

Ens oposem als tractats de comerç i inversió com ara el TTIP, el CETA i el TiSA, en defensa d'una vida digna en una societat justa i en un medi ambient sa."



1 . ¿Qui som?


Som una campanya formada per moviments socials, organitzacions sindicals i polítiques, col·lectius, plataformes i assemblees ciutadanes que comparteixen una profunda preocupació per les diferents amenaces que plantegen els tractats de comerç i inversió, com ara el Transatlantic Trade and Investment Partnership (TTIP, per les sigles en anglès, o Tractat de Lliure Comerç Transatlàntic); el Comprehensive Economic and Trade Agreement (CETA, o tractat entre la Unió Europea i Canadà) o el TiSA (Acord sobre el comerç de serveis). Representem interessos públics molt diversos, incloent-hi la defensa dels drets laborals i sindicals, el dret a la igualtat, la protecció del medi ambient, el control públic dels sistemes financers, la salut pública, l'agricultura, els drets dels consumidors, la seguretat alimentària, el dret a l'accés públic a la informació i a la privacitat de les dades personals als serveis digitals.
En resum: la defensa dels serveis públics essencials com ara l'educació, la sanitat, les pensions i tots els drets recollits en la Carta Internacional dels Drets Humans.

Tenim el ferm compromís de rebutjar les negociacions i ratificacions de tractats com el TTIP, el CETA i el TiSA, per així garantir un debat polític transparent i democràtic. Tots els acords han de servir a l'interès públic i al nostre futur en comú.




2 . Què són els tractats de lliure comerç i inversió?


Els tractats de lliure comerç són acords adoptats per dos o més Estats amb la finalitat d'ampliar el mercat de béns, serveis i capitals entre els Estats signants. És a dir, constitueixen lleis del comerç global i són una eina del capitalisme per afavorir l'acumulació de capital per part de les multinacionals, les quals són la major part dels inversors estrangers. Amb els tractats es pretén assegurar l'expansió econòmica, reduint aranzels, i sobretot liberalitzant el trànsit comercial i financer, facilitant la circulació de mercaderies i capitals, així com l'apropiació per part de les multinacionals dels ingressos obtinguts en el comerç global, sense contribuir al desenvolupament de les comunitats, què són les què els hi faciliten els recursos que exploten.

Aquests tractats pretenen garantir-li l'obtenció de beneficis a les inversions estrangeres, no solament reduint aranzels, sinó centrant-se sobretot en reduir els controls normatius (anomenats barreres no aranzelàries) i en atorgar eines jurídiques als inversors estrangers que els permeten eliminar qualsevol obstacle, fins i tot legislatiu, que els hi puga impedir l'obtenció de beneficis.

Els textos publicats d'acords com el CETA, diverses filtracions del TTIP i el TiSA, l'experiència de l'acord de lliure comerç i inversió signat entre Mèxic, Canadà i els EUA. l'any 1993 (NAFTA), i indicis provinents de les empreses i la indústria que hi participen d'alguna manera en aquestes negociacions, revelen que l'enfocament sobre barreres no aranzelàries i la convergència de la reglamentació entre ambdues parts s'està usant per impulsar la desregulació, una visió sobre els drets de propietat intel·lectual que només fomenten els monopolis, i una cursa per igualar drets i estàndards a la baixa. Els pretesos beneficis econòmics, doncs, no tenen fonament i, en qualsevol cas, són marginals per la societat en general, fins i tot en el cas que fora cert allò que expliquen els defensors de l'acord. Més aviat, tot indica que els objectius dels acords amenaçaran importants drets adquirits al llarg de les lluites democràtiques i els interessos socials dels pobles d'arreu del món.

Les negociacions, a més a més, es fan sense una consulta pública efectiva i els parlaments nacionals no són informats sobre els detalls dels textos de negociació de la Comissió.


3 . Què ens preocupa?

  • La manca de transparència i de procediments democràtics, el què fa impossible per la ciutadania i la societat civil el seguiment de les negociacions i la garantia que els interessos públics estiguen sent-hi protegits. Actualment la informació sobre aquestes negociacions està molt esbiaixada donat que certs grups empresarials tenen un accés privilegiat a la informació i oportunitats per influir en les mateixes.
  • El capítol proposat sobre protecció d'inversions i en particular la inclusió d'una disposició sobre el mecanisme de Solució de Diferències entre l'Estat i l'Inversor (ISDS/ ISC). Mitjançant aquest, s'atorga als inversors drets d'exclusivitat per demandar els Estats quan consideren que alguna decisió democràtica – presa per institucions representatives i perseguint l’interès general – puga tindre impactes negatius en els seus guanys presents o futurs. Aquests mecanismes es desenvolupen al marge de qualsevol tribunal nacional o internacional, el què soscava els sistemes legals dels Estats, així com la sobirania democràtica d'aquests per la formulació i aplicació de lleis i polítiques d'interès públic.
  • La creació de noves estructures antidemocràtiques de govern, i de procediments que tenen com objectiu “harmonitzar les regulacions” com ara el Consell de Cooperació Regulatòria. Aquestes estructures permetrien que les decisions preses en el marc de qualsevol d'aquests tractats siguen constantment fiscalitzades per tecnòcrates que no han estat triats pel poble i grans grups empresarials de pressió, l'única finalitat dels quals és garantir el benefici empresarial, impedint als Estats la protecció de l’interès públic.
  • També ens preocupa l'objectiu d'enfortir la protecció dels “drets de propietat intel·lectual”, la qual, tal i com està plantejada ataca alguns dels nostres drets bàsics com ara la salut, l'educació, la cultura i la llibertat d'expressió.


4 . Demandes i objectius compartits:


Sobre la base dels valors de la solidaritat internacional, la justícia social, la sostenibilitat ambiental i el respecte dels drets humans, treballem amb els nostres aliats als cinc continents, i demanem i exigim:

a) Transparència immediata: demanem que es facen públics tots els textos de les negociacions que s'estiguen duent a terme en qualsevol dels tractats que es vulguen signar, per tal de permetre un debat públic obert i crític sobre el TTIP i el CETA.

b) que NO es privatitze la justícia: ens oposem a qualsevol mecanisme de solució de diferències entre inversor i Estat que es desenvolupe al marge del sistema judicial de cada Estat, i mantenim amb fermesa la sobirania de les nostres nacions pel que fa a la presa de decisions encaminades a la defensa i millora de l’interès públic i del bé comú per damunt dels interessos privats.

c) que NO es pose en marxa el Consell de Cooperació Regulatòria: tota la regulació que puga afectar les operacions comercials i financeres, així com les que es refereixen a les condicions de producció i distribució, han d'estar en mans d'òrgans i processos controlats democràticament des dels Estats i mai des d'òrgans supranacionals, per tal de garantir l’interès públic i el desenvolupament sostenible de les economies locals.

d) que NO es desregulen ni es rebaixen els estàndards de protecció: s'ha de garantir l'aplicació del principi de precaució, la contractació pública, les normes socials i laborals, de consum i de la salut pública, la protecció del medi ambient (incloent-hi la regeneració dels nostres recursos naturals), el benestar animal, les normatives sanitàries en matèria d'alimentació i les pràctiques agrícoles ambientalment sostenibles, l'accés a la informació, la cultura i la medicina, la regulació dels mercats financers; així com també s'han de garantir la protecció de dades i altres drets digitals que han de ser competència exclusiva dels Estats, i cap comissió o comitè d'àmbit supranacional deu decidir sobre ells. De la mateixa forma, el reconeixement mutu de les normatives dels diferents Estats no és acceptable en la mesura en què siga contrària a l’interès general.

e) que No existeix pitjor desregulació que la privatització dels serveis públics. Defensem l'accés universal a una educació de qualitat, a l'atenció de la salut i altres serveis públics com a instruments per sostindre la reproducció social de la vida; una contractació pública que promoga l'ocupació i les economies locals; així com la discriminació positiva, la integració social, l'economia sostenible i la cura de les persones. 
En aquest sentit, cal tindre ben present que els efectes de la privatització dels serveis públics tenen un especial impacte en les condicions de vida i treball dels més febles (gent sense recursos i especialment infants i dones).

f) La promoció de pràctiques agrícoles sostenibles i respectuoses amb el medi ambient i la protecció de la petita agricultura familiar.

g) Les institucions públiques han de mantindre el poder polític i les estructures necessàries per a protegir certs sectors sensibles i protegir les normes que són importants per a la nostra qualitat de vida. Les normatives laborals i ambientals internacionalment acordades han de ser respectades. La violació contínua de les normatives laborals ha de ser objecte de sancions, i aquestes han de ser executades.


Finalment defensem la construcció d'unes relacions i d'unes polítiques comercials entre els nostres pobles que posen en primer lloc les persones i el planeta, garantint:



  • Els drets humans universals i inalienables de totes les persones, inclosos els drets a una alimentació adequada, aigua, salut, drets sexuals i reproductius, integritat física i psíquica, roba, habitatge, educació, protecció social, mobilitat, cultura, oci i un medi ambient net.
  • Un treball decent, que permeta la gent viure una vida digna, incloent-hi una renda adequada i drets laborals.
  • El reconeixement del treball reproductiu i de cura, així com dels treballs informals de servei a les persones i a la comunitat. Garantir una redistribució equitativa i una reorganització socioeconòmica, de manera que aquests treballs no recaiguen en exclusiva sobre les dones les tasques del benestar quotidià, així com la igualtat de drets entre dones i homes.
  • Una transició cap a una economia de baixes emissions de carboni, que no estiga basada en un consum excessiu, sinó en l'ús socialment i ecològica responsable dels recursos, i que permeta una vida digna sense posar en perill l'ajuda entre persones i amb generacions futures, així com de l'agricultura, la flora i la fauna.
  • Assolir una transparència i una participació ciutadana significativa en tots els nivells de presa de decisions.
  • La lluita contra la pobresa i l'establiment de noves relacions de solidaritat i equitat entre homes i dones, així com entre persones d'altres regions i el respecte dels drets de les persones refugiades i immigrants.




    Divendre 7 d'octubre:
    Plaça Maria Agustina, a les 12h.
    Concentració:


    Dilluns 10 d'octubre:
    Plaça Santa Clara, a les 18h.Xarrada:
    TTIP-CETA-TiSA, EFECTE EN LAS PENSIONES

    Dijous 13 d'octubre:


    Universitat Jaume I, a les 12h.
    Taula rodona:
    Campanya Pobresa 0.

    Museu de Belles Arts, a les 19.30h:
    Xarrada-col·loqui:
    Ponents: Marina Albiol (Eurodiputada) i Xavi del Senyor (Regidor).


    Dissabte 15 d'octubre:
    Plaça Sta. Clara, de 11 a 14h:
    Concentració amb activitats lúdiques i batucada.